La matinada del dijous dia 6 a les 3 de la matinada camí a Munich iniciavem un llarg recorregut. El centre dies enrera havia participat classe per classe en una tasca conjunta per elaborar aquests cubs dissenyats per dos professors de tecnologia Jesus i Oscar recients estrenats dins la nostra professió d'educadors. Els cubs construïts de politiré expandit van ser pintats seguint els colors que la professora de visual i plàstica Carmen ens va suggerir tot pensant en Mondrian. Cada curs va pensar aleshores en una possible aportació al nostre viatge. Els nois de primer van escriure cartes i reflexions sobre l'holocaust i la barbàrie molt emotives. Els de segon van fer fotos de grup per explicar que saben conviure senegalesos, ecuatorians, marroquins,berebers, xinesos, catalans, castellans... i les van imprimir amb petits comentaris. Un professor de segon fins i tot va enviar-nos el mateix dia que marxavem un escrit treballat i refet per tota la classe de segon B signant Julio. A tercer que potser van ser els primers escrits que ens van arribar va ser la professora d'anglès qui va proporcionar un text pensat , escrit al llarg dels dies anteriors en anglès que parlava del problema del racisme, de la xenofobia, de l'horror de la guerra i de les morts dels innocents. També del mateix nivell de tercer un altre professora escribia un escrit fet de fragments i retalls de cada alumne de la classe....I a quart una professora la Berta ens deixava una preciosa nota donant-nos força i coratge durant el viatge. També un dibuix dels alumnes de quart A amb els rostres de l'horror i el crit de la barbàrie ens feien pensar en el que podia venir. En els darrers dies els de quart C ens oferien escrits portats en ma per l'Alexander sobre el que havien pensat a classe sobre el tema... A primer batxillerat els coloms van ser un treball complicat i laboriòs doncs dos alumnes mirant el youtoube intentaren aprendre a fer els colomets que la papiroflexia ensenya amb un èxit considerable , i els van decorar amb paraules i frases sobre el problema de la pau i la guerra. Un altre primer de batxillerat va retallar coloms de la pau i els va pintar , especialment un noi cec en Marc va voler pintar amb ratlles de colors el colom retallat .... I els de cicles també van participar amb frases que en forma de punts de llibre deixaren per reflexionar sobre l'èsser humà i la vida i la mort i la guerra i la pau..... Fins i tot els nois de la USEE , unitat educativa educació especial van fer un mural amb un colom de la pau i plastilina, penjant fotos, retalls , força bonic gràcies a la Montse , la Laura i la Mireia.
No era el mateix marxar aixì acompanyats que sense res nosaltres sols amb les guitarres i les flautes que el professor de música Jose María havia conseguit amb la partitura de la música de la Lista de Schlinder provocant un so dolç i melancòlic per oferir en un dels dos homenatges que el centre havia de mostrar.
La son no es podia apoderar de l'angoixa que despertava un viatge com aquest. Teresa,Ester,Anna,Carlos, Pau eren amb les bosses carregats , les guitarres, la capsa amb els cubs ....A Munich arribarem a les 9.45 amb una espera de dues hores per agafar un autocar cap a Lindz. Durant el viatge haviem començat a conèixer els companys dels altres instituts : dos de Santa Coloma ( CAn Peixauet i ) , un de Morella, un de VAlència, un d'Astùries, un de Zaragoza, Un de MOnzón, un de Cadis . Els nou instituts que haviem iniciat el viatge presentavem el nerviosisme dels fets que mai pensavem com podien estar... Els nois amb instruments com el xelo, el violí, la viola, el clarinet, la tenora, el timbal, les guitarres, ... començaren un assaig improvisat de la cançó de la Marsellesa que havien de tocar en l'acte d'homenatge a Mauthausen davant els francesos.
El primer homenatge va ser al Castell de Hartmein on s'aplicava sistemàticament l'eutanasia a malalts , disminuïts psíquics, físics, amb una política d'amagar aquests fets i premiar als metges i infermeres que aplicaven aquestes tècniques. i comptaven amb immunitat del propi Fürher. Tècniques tan cruels com la injecció directa de benzina al cor o l'extirpació de parts en mica en mica del cos humà fins a la mort. El lloc un castell renaixentista va obrir-nos tots els sentits i ens va fer despertar realment. Erem en aquell espai mateix , respiravem la mateixa situació, caminavem per els mateixos espais amb els noms dels morts, que omplien les parets. El doctor Mangele dirigia amb força eficàcia el lloc que mai donava veritables explicacions del que es feia. Ara el centre convertit en un centre per discapacitats mentals intenta reparar la memòria dels milers de morts. El rostres de nois i noies disminuïts omplen l'espai oferint una reflexió sobre les nostres capacitats personals. L'Institut d'Eliana va en el pati interior tocar amb violí i xelo novament la música de la pel·lícula de la Llista de Slchlinder. Un joc plàstic i estètic realitzat per tres noies amb maiots negres i caretes blanques oferiren un element simbòlic que convidà a pensar. Els nois en acabar l'acte em van dir potser l'art serveix per aproximar una experiència com aquesta , la resta no té gaire sentit ..no ?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada