Ahir sobre les 7 de la tarda en el Saló del Parlament decorat amb cadires blanques i amb un atri presidit per 6 espelmes per encendre es va commemorar per 5 any el dia internacional en record de les víctimes del nazisme. Enguany el nostre institut participava de manera directa amb un text escrit per Pau Torres de quart B . El text va ser llegit per Carlos Rincón Lavado alumne de segon batxillerat després de la intervenció de i la darrera intertenció del rabí jueu de la comunitat de Barcelona. A diferència de l'any anterior amb l'entrada del president del Parlament el Senyor molt honorable Ernest Benach el públic de la sala es va posar d'empeus. L'acte es va iniciar amb l'encesa d'espelmes per deportats de distints camps de concentració de distintes comunitats i cultures. Seguidament l'interpretació del Quartet Brossa (violí, acordió, violoncel, ...i un excel·lent rapsoda ) va acompanyar amb força emotivitat i virtuositat la reflexió i la música sobre l'holocaust. Primo Levi sonava com una veu poderosa entre la sala. En la primera fila el president i la resta de representants del Parlament juntament amb l'ambaixador d'Israel gaudien de la plàcida interpretació. Els nostres alumnes situats en la sisena filera nerviosos miraven el moment que el seu company havia d'intervenir no sense sorprendre's del munt de càmeres que tot entrant el Sr Saura i l'ambaixador d'Israel van caure sobre seu com si es tractes autènticament d'un "start" del món. Seguidament l'acte va continuar amb la lectura de manifestacions de cada col·lectiu: els testimonis de Jehova que va recordar la seva pacífica mort i defensa davant l'horror nazí ; la coordinadora gai lesbiana que va realment commoure amb la lectura d'un llibre molt recomanable on es testimoniava l'experiència de la condició d'homosexualitat com una repressió més patida dins i fora de l'holocaust ; el representant del poble romaní que ens parla de record i compromís ; la represenant de la coordinadora de discapacitats físics, psíquics que va voler oferir paraules del diari d'Anna Frank per parlar de la diferència com valor d'integració , i vàrem sortir nosaltres ... El Carlos va sortir no sense mirar als seus pares i al seus companys amb una mirada de complicitat. El text el va llegir amb una veu serena , baixeta, que a mesura que avançava agafava seguretat i per tant un to més elevat fins i tot es va permetre estossegar i demanar disculpes. El gest del president del Parlament i un diputat del PSC tot just finalitzant la nostra intervenció en nom d'Amical Mauthausen semblava ser complaent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada