“ És una tasca important honrar la memòria dels éssers anònims i la de les persones il·lustres . La construcció històrica està dirigida a la memòria d'aquells que no tenen nom”
Walter Benjamin.
1. Què representa l'exili ?
Etimològicament significa la pena que consisteix a fer sortir algú de la seva pàtria amb prohibició d'entrar-hi. És doncs una obligació de viure fora d'un lloc, lluny de la terra on has nascut.
En aquest sentit l'exiliat és un condemnat , un fugitiu a la força, un desesperançat perquè possiblement no espera mai el retorn del lloc on ha fugit. Precisament quan hi ha una fugida en massa aleshores parlem d'èxode. L'exode representa per un poble la seva esclavitud i la impossibilitat de viure i habitar la seva terra i el seu país.
2.Per què es produeix aquesta obligació contra la voluntat d'un poble i de la gent ?
Juan Luis Panero , poeta nascut a Madrid l'any 1942 va escriure :
“A veces regresas en una pesadilla,
tan absurda como fue nuestra historia,
y al despertar no dejas sino
rencor y descontento, miedo
petrificado en la memoria.
Ni aún ahora, tantos años después,
es posible el pacto entre nosotros,
ni aún ahora, la piedad y el olvido.”
Si analitzem el poema veiem que en les seves paraules s'expressa el desconsol, el desconcert, la desesperació i l'absurditat del que representa la mort, la guerra i l'exili. En tot exili doncs apareix aquesta idea insistent de retornar contra la voluntat del país que ja no sembla ser el teu i que altres s'han apropiat. Marxar de casa a corre cuita amb únicament el que portes posat. Per això l'exili sempre no vol oblidar l'origen però sempre se li presenta com si fos un autèntic malson. Les imatges poderoses complices de la nostra memòria congelen com diu el poeta tot allò que hem viscut, vist, escoltat, estimat. Els anys no semblen ser cap remei per qui ha perdut absolutament tot. És possible el pacte entre vencedors i vencuts? És possible el pacte entre víctimes i botxins ? És possible el pacte entre qui ens treu de casa de matinada sense cap explicació i ens llença fora del nostre país ? Per això el poeta parla d'aquesta impossibilitat d'oblidar i de tenir pietat contra aquells que han malmés la nostra història i la nostra memòria col·lectiva.
Així doncs l'obligació neix de l'ús de la força , de voler anar contra la voluntat democràtica del poble i de la seva gent. Neix doncs d'aquest marxar per la por de ser mort : afusellat, assessinat, torturat. L'exili doncs és podrueix com a conseqüència d'uns fets que obliguen que evidentement són motiu suficient per fugir a corre cuita i ràpidament. En el cas de la Guerra civil espanyola l'exili és el final de la guerra entre els anomenats “seguidors de Franco” que són tropes insurrectes i rebels i les autoritats republicanes que han perdut el poder i totes les forçes militars i civils. La Guerra representa l'horror, la barbàrie d'un poble que s'autoelimina entre ell mateix , entre la seva gent per participar d'un bandol o altre. A finals del 1939 Catalunya després de la batalla de l'Ebre cau finalment en mans dels insurrectes seguidors de Franco. El seu poble que ha lluitat fins al final es veu obligat a marxar per la frontera.
Hi ha vàries sortides que després de la caiguda de Barcelona el 26 de Gener de 1939 fan precipitar els fets i aboquen el poble a fugir dels opresors. En aquest sentit podem parlar d'opresors i oprimits.Les condicions de vida han convertit la situació en insostenible, els aliments més bàsics de primera necessitat condueixen a una situació desesperada. El govern de Negrin es refugia a França. Intenten la capitulació i pactar una derrota honorable des de Madrid i el govern provisional per part del coronel Casado que busca una coalició entre els comunistes i els anarquistes de la república. Franco no voldrà negociar. El 28 de març les tropes franquistes entren a Madrid. La dictadura s'imposa sense condicions. La Espanya franquista no vol sentir parlar de cap reconciliació.
L'exili de més de 500.000 persones i que representa la fi de la llibertat de masses de població però també de les elits intel·lectuals i culturals del pais.Escriptors, artistesi músics abandonen Espanya i segurament mai més tornaran. Pau Casals, Pablo Picasso entre molts altres representen aquest exili polític sense cap voluntat d'amnistia. Un exili dolorós perquè en un primer moment les autoritats franceses només amonteguen en camps de refugiats la gent en condicions molt difícils. El fred, la fam poc a poc s'apoderen entre la gent que mal viu i és rebutjada per una França en molts casos col·laboracionista del règim feixista alemany. Països com Estats Units i la URSS només aceptaran una part molt límitada de persones dins les seves fronteres potser els únics països més generosos seran Mèxic i altres d'Amèrica Llatina.
L'exili només acaba provocant desconcert entre faccions oposades que s'autoacusen de responsables de la derrota.
3.Quina resposta es pot donar a un exiliat després de perdre absolutament tot i veure's obligat a fugir del seu país ?
Cal dir que l'exili representa per aquests homes i dones que abandonen la seva llar la pèrdua de tot. La necessitat de recuperar la seva identitat com a persones , com a ciutadans i ciutadanes passejarà al llarg de tota la seva trajectòria vital des del precís moment que han de fugir per la força. La derrota de la guerra és en aquest sentit més que una derrota bèl·lica , també ho és moral i ètica. La despersonalització de les víctimes que amontegades resten a la intempèrie de camps com Argelers no es pot passar per alt. L'episodi de molts soldats que moren pel camí fronterer, abandonant propietats, éssers estimats pel camí a França ens ha de fer reflexionar. No va resultar fàcil sobreviure dins aquesta hostilitat que abocava a la gent a sentir-se menyspreuada i rebutjada per el país veí i per una comunitat internacional que no va saber entendre el conflicte espanyol com una guerra entre la llibertat i la dictadura feixista.
Avui quasi 70 anys després encara parlem de “restituir la memòria democràtica” com una matèria pendent entre administracions polítiques i ciutadanes dins el nostre país. Com podem dignificar totes aquelles persones en molts casos familiars propers i coneguts que van lluitar per la democràcia i la llibertat ? El Memorial Democràtic [MUME] és la primera institució pública de l'Estat que està dedicada a la recuperació de la memòria històrica. Actualment encara resten restes de persones sense identificar assessinades pel règim franquista. La ruta de l'exili doncs representa aquest camí que va de la foscor d'un país on s'imposarà el feixisme amb la violència gratuïta, la prohibició de la llibertat d'expressió, de la cultura, de la llengua fins a la llibertat i la llum. Llibertat i llum que dins els camps de refugiats francesos o del Nord d'Àfrica no representaran l'alliberament esperat sinó més bé una nova foscor permanent. Les rutes de l'exili representen doncs per nosaltres la voluntat de recuperar la nostra història i fer un homenatge a les víctimes, als testimonis encara vius, a la gent que va lluitar aleshores per el valor de la vida humana. La ruta de l'exili representa una ruta de la memòria .
4.Què significa tornar a fer la ruta de l'exili ?
Els llocs que visitarem va del pas fronterer pel Coll d'Ares deixant enrera tot fins el camp de refugiat d'Argelers i la Maternitat d'Elna que representa l'altruïsme per una causa amb les mares que infantaven nadons sense gaires condicions fins al tram final que vindrà simbolitzat per Colliure i la poesia d'Antonio Machado i el MUME a la Jonquera. Altres llocs fronterers com La Vajol, Agullana, Darnius, Portbou,Molló, Puigcerdà.
Actualment encara l'exili representa un fet universal de molts pobles: els kurds, els palestins, i altres pobles que encara es troben sense possibilitat de retornar a la seva terra i al seu país.
BIBLIOGRAFIA I WEBGRAFIA DE REFERÈNCIA
http://sentimentsaflordepell.blogspot.com/.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada