Un dels moments més interessants que té el cinema és el revisionisme constant de la història i dels seus fets. Com deia Ludwig Wittgenstein no hi ha fets sinó interpretació de fets dins la història. I dins aquesta filosofia trobem aquest excel·lent film sobre els inicis del nazisme dins la Alemanya de HItler. En la dècada dels anys 40 el swing havia iniciat una gran escalada. El ball frenètic, a ritme d'acrobàcia representava els inicis del rock and roll i de l'esperit jove i rebel. Hitler amb la seva obsesió pels jueus oblida precisament alguns elements com la música.Los chicos del swing o rebeldes del swing del director Thomas Carter presenta aquest combat entre un pais que es veu atrapat pels fets del nacionalsocialisme i la consciència personal com a ciutadà o ciutadana que es pregunta sobre la ideologia que es propaga dins el seu territori. Queda clar que la qüestió jueva sembla no oferir resistència dins la població d'alemanya perquè no es planteja com un problema moral sinó com una qüestió social i econòmica. Però més enllà del que s'accepta al carrer comença a visualitzar-se que el gitano, el minusvàlid, el diferent també pot ser motiu de vexacions i represàlies. Precisament els actes d'un dels nois swing porta a una fe cega en favor de la ideologia nazi contra l'amistat del seu amic swing. El crit de "hei swing" a diferència del "hei hitler" contraposa els dos mons i els seus ideals. Els protagonistes van introduint-se en ideals de pàtria, lleis, músculs, treball, música clàssica i marxes triunfals, ....
Resulta doncs interessant per treballar a l'aula una pel·lícula com aquesta que permet veure aquestes contradiccions entre les ideologies dominants i la pràctica moral de la ciutadania que veu com obeir cegament porta conseqüències. En aquest sentit avui que el tema de l'holocaust fins i tot sembla negar-se per una part d'historiadors i historiadores pot ser una bona eina pel diàleg i la reflexió.
Resulta doncs interessant per treballar a l'aula una pel·lícula com aquesta que permet veure aquestes contradiccions entre les ideologies dominants i la pràctica moral de la ciutadania que veu com obeir cegament porta conseqüències. En aquest sentit avui que el tema de l'holocaust fins i tot sembla negar-se per una part d'historiadors i historiadores pot ser una bona eina pel diàleg i la reflexió.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada