BUBA CHUNKI , MAIA

Currículum vitae


-Nom: Buba Chunki
-Data de naixement i lloc: 30 de gener de1477. A Guanahaní
-Pares: Eren agrícoles (pagesos)
-Professió: Pagès
-Lloc i data de la seva mort: Mort en Guanahaní, l’any 1492

Moment decisius de la seva vida:

-Va ser assassinat per els homes de Colom a l’any 1492.
Tot ho altre va fer la seva rutina, treballar a les terres del amo






Descobriment d’Amèrica 1492:

Hola hem dic Buba Chunki, vaig néixer el dia 30 de gener de 1477. Ara tinc 15 anys i treballo amb el meu pare a les terres de un home que ens paga per que li cultivem els aliments, a canvi ens dona una part del que recollim per les nostre supervivència. Normalment treballo des de que surt el sol fins que se’n comença a anar, i el que queda de dia me’n vaig a jugar amb els meus amics a una esplanada, normalment estic molt poca estona perquè quan es fa de nit no hi pot haver ningú al carrer perquè s’obscureix i no es veu res.

El dia 12 de octubre de 1492 hem vaig llevar, com sempre em vaig anar a treballar amb el meu pare a les terres del amo, allà vaig fer moltes hores ja que era un dia per recollir la collita, aquell dia vam passar per la cosa blava i mullada, en mirar més cap al front vam veure unes coses que flotaven en aquella cosa. Jo i el meu pare ens vam quedar sorpresos però no hi vam donar importància al que varem veure i ens vam anar a casa desprès de treballar. Aquella mateixa nit mentres el pare i la mare estaven en l’habitació vaig escoltar un soroll que venia de fora. Corrents vaig entrar a l’habitació dels pares i tot avergonyit pel que estaven fent, li vaig dir el que havia escoltat i el pare que era molt valent es a asomar amb una espelma. El que el va veure no se que era només vaig escoltar un soroll molt fort i els crits d’una persona, com soc molt poc valent hem vaig amagar darrera de una porta i vaig esperar a que els sorolls deixaren de escoltar-se, vaig anar a l’habitació i vaig veure que els pares no hi eren i uns homes que rondaven per el carrers del lloc on visc. En aquella nit no vaig poder dormir i tota la nit pensant on podien ser els meus pares, hem vaig quedar mes tranquil al pensar que a lo millor havien anat a donar una volta per la terra que s’assembla pols, i que al dia següent estaria amb el meu pare a les terres de l’amo. Aquell dia hem vaig llevar com sempre, vaig mirar a l’habitació a veure si estava la mare però no hi era. En aquell moment vaig pensar que tots dos s’havien anat a treballar sense mi i vaig anar tot sol cap allà.

Quan vaig arribar allà i no hi eren els pares em vaig amoïnar perquè no sabia on eren, al cap de unes hores van venir 3 homes amb unes robes molt estranyes, corrents, vaig anar a veure si eren ells, però no, els vaig preguntar si els havien vist, de sobte s’hem van llençar a sobre i em van començar a picar, poques hores després hem van enganxar a una fusta uns quants d’homes em van llençar pedres i després van treure un pal molt llarg k no sabia k era, tenia una punta molt punteguda pel que es veia, tothom es reia quan em veien patir tant, s’hem van acostar amb allò a la mà, de sobte va fer un moviment molt brusc i em va clavar tot allò a la panxa. Al cap de pocs minuts vaig morir.