JOHANNES KEPLER

Currículum Vitae de Johannes Kepler

DADES PERSONALS.

Nom: Johannes Kepler

Lloc i data de naixement: Weil der Stadt, 27 de desembre de 1571

Pares: El pare era mercenari de l’exèrcit del duc de Würtemberg i la mare treballava a una posada.

Professió: Professor a diferents universitats i científic astronòmic.

Lloc i data de defunció: Ratisbona, 1630

Ahir a la nit, després de sopar i portar els nens a dormir, vaig estar llegint el llibre de Copèrnic que em va deixar el meu professor de matemàtiques. Poc després d’arribar a la mitjanit vaig anar a dormir, però no vaig aclucar els ulls fins una bona estona més tard.

Al voltant de les quatre o les cinc de la matinada em despertà un soroll. Era el gos dels Patzer que estava bordant perquè feia fred i no el deixaven entrar a l’interior de la casa. Vaig fer un glop d’aigua al got que tenia a la habitació i vaig intentar tornar a agafar la son. Em va resultar impossible i vaig tornar a començar a pensar en el llibre de Copèrnic. Quan vaig tornar a donar-li la volta als meus pensaments va haver alguna cosa que no em quadrava. Vaig pensar que si els cosos amb una força diferent s’atrauen, els planetes els passaria el mateix amb el Sol. Finalment vaig començar a dormir.

A l’endemà vaig llevar-me i vaig esmorzar com qualsevol altre dia. Vaig agafar el llibre de Copèrnic, la meva cartera i vaig anar fent camí cap a la universitat. A l’arribar estava el meu antic professor com cada dia esperant a la porta i pelant-se de fred fins que jo arribava. Entrem tots dos junts i ens esperem al vestíbul. Després d’estar comentant-li que tenia planejat fer una investigació sobre el que havia pensat la nit anterior em va dir que tenia tot el seu suport per a qualsevol dubte o aclaració. Vaig anar a fer classes i al finalitzar la jornada vaig estar prenent una cervesa amb ell i un alumne al bar que hi havia prop de la universitat. L’alumne es va assabentar del que volia fer i em va demanar si us plau que el deixés participar en la meva investigació. Vaig acceptar la seva iniciativa i uns dies després ens vam reunir a un dels laboratoris de la universitat per començar a fer experiments. El noi va caure malalt pocs dies després de començar i em va dir que continués jo, ja que ell trigaria unes setmanes en recuperar-se. Em vaig fer càrrec de la investigació fins que uns dies després tenia la solució dels meus experiments.

El resultat va ser el següent: un cos a l’espai en fer una volta a un altre cos de massa superior no pot fer al seu voltant una circumferència exacta a causa dels camps magnètics i el que fa és una el·lipsi. Ho vaig tenir uns dies en secret perquè em feia por el que poguessin dir dels meus pensaments fins que un dia ho vaig exposar en una classe i pocs dies després un diari m’entrevistés i ho confessés. Al principi la gent no ho entenia molt bé però a mesura que va passant el temps sembla que no hi ha tant de rebombori. A la universitat he esdevingut el mestre a qui tothom li pregunta coses sobre l’univers i un nom important en l’astronomia.

Rincón, Carlos