Poema en video: Tengo estos huesos hechos a las penas... de Miguel Hernández por Francisco Portillo
dilluns, 26 d’octubre del 2009
Exiliar-se ... i la cultura a l'exili .
Poema en video: Tengo estos huesos hechos a las penas... de Miguel Hernández por Francisco Portillo
LA RUTA DE L'EXILI : EL VIATGE
Per què la ruta de l’exili?
El gener i febrer del 1939 gairebé mig milió de persones marxaven com podien de Catalunya cap a França fugint de les tropes franquistes. Molts d’ells haurien estat executats si s’haguessin quedat a casa seva.
Per a uns era el final de la guerra civil, però també l’inici d’un incert exili que en molts casos encara els havia de portar encara més penalitats i sofriments. Per a d’altres, l’única manera de salvar la vida i continuar la lluita contra el feixisme.
Reviure el sofriment d’aquelles persones ens pot fer mal, però cal conèixer-lo. Com cal conèixer també el suport que van trobar en la bona gent que els van ajudar de la forma que van poder. Una situació dramàtica en què aparegué el pitjor i el millor de l’espècie humana.
Són, doncs, unes experiències, bones i dolentes, que cal conèixer i reviure prou endins nostre perquè ens impulsin a assegurar la qualitat de la convivència i procurar així que mai més no ens torni a succeir un daltabaix semblant.
Objectiu
Es tracta, per tant, de realitzar una sortida educativament profitosa per reviure aquell període de la nostra història, realitzant-hi un recull de dades i de fets, així com dels sentiments que a cadascú li desvetlli aquell drama. El treball realitzat abans, durant i després de la sortida s’avaluarà en diverses matèries.
Visites
Hem preparat la visita a determinats indrets significatius del pas de la frontera i l’inici de l’exili. La “retirada”, en diuen a França.
Comptarem amb persones que coneixen bé el tema i que majoritàriament ho han viscut de prop. És evident que aquestes persones que ens acompanyaran faran un esforç important per estar amb nosaltres: la millor manera d’agrair-los-el serà posant-hi tota l’atenció i interès com a mostra de respecte.
Per garantir un bon funcionament farem quatre grups d’alumnes, cadascun amb un professor.
A cada parada farem sempre el mateix: al baixar de l’autocar cada alumne es reunirà amb els seus companys de grup i amb el corresponent professor o professora. Sentiran la intervenció d’un o dos companys que explicaran el que va succeir en aquell indret, i que il·lustraran amb fotografies, petites narracions, versos... Una trobada curta i profitosa que no hauria de durar més enllà dels dos minuts. A continuació ens ajuntarem tots a l’entorn de les persones que ens faran una explicació més completa del que succeí i de la seva experiència. Seria lògic que a cada parada cada alumne prengués anotacions (dades, fets, sentiments personals...) en una petita llibreta que caldria tenir sempre a mà. Resultarà molt útil per a l’elaboració de la memòria final, incloses les conclusions personals.
També formarà part de la responsabilitat de cada grup el proveïment del dinar de divendres per als seus membres, comptant amb els diners que hi tenim destinats.
Grups i intervencions
Intervenció (preparació) | Grup 1 (Joan) | Grup 2 (Assumpta) | Grup 3 (Coral) | Grup 4 (Cecília) |
1 (Joan) | Annabel Arcal Saúl Carneros | Ruben Copado Carlos Linares (G) | Teresa Ortega (G) Pau Palacios | M. Fernanda de Pina Marta Trujillo (G) |
2 (Xavier) | Kevin Copado Imane Beltran | Míriam Gómez Aida Leo | Aitor Ricis Ana Martínez | Anna Pulido Rita Repollo |
3 (Joan) | Juan Centeno Virgínia Fernández | Rosa Manrique Víctor Díaz | Laia Montero Tomás Montes | Míriam Vegas Dani Rodríguez |
4 (Assumpta) | Sebastián García Ester Arroyo | Ilias El Harrak Montserrat Fernández | Eloy Naranjo Natalia Navas | Víctor Manuel Román Mbassi Touray |
5 (Gerard) | Irene Cañadas Marc Cano | Hajasande Koita Ariadna Monago | Marta Oliva Oscar Ortega | Tania Molina Said Ben Omar |
6 (Coral) | Carlos Rincón (G) Andreu Pino | Javier Moya Marc Martín | Gerard Pastor Eloi Moreno | Eva Alba Cristian Garcia |
7 (Cecília) | Saray Verjano Virgínia Llord | Jonathan Penco Anna Báez | Fernando Bustos | Raúl Rodríguez |
Els nombres de les intervencions corresponen als indicats tant en el plànol dels llocs a visitar com en l’horari. (G: alumnes de geografia, que n’han preparat alguns aspectes). S’ha procurat barrejar els diversos grups classe de batxillerat perquè tothom pugui conèixer-se una mica millor.
Els professors indicats a la primera columna donaran pautes per a la presentació de la corresponent intervenció. I els que figuren a la capçalera de les altres columnes seran els que s’ocupin de cada grup al començar cada visita.
Llocs a visitar
Coll d’Ares (1)
St. Llorenç de Cerdans,
Arles
Maternitat d’Elna
Platja d’Argeler
Cotlliure (7)
La Jonquera.
Horari previst
DiLLUNS 14 DESEMBRE
8,00 Es passa llista i es puja a l’autocar. Sortida de Mataró
9,15 Esmorzar a les Quatre Carreteres (Tona)
9,45 Tornada a l’autocar
11,00 Coll d’Ares (1)
· Intervenció dels alumnes per grups
· Intervenció del Sr. Joseph Dunyac
· Caminada fins a Prats de Molló
13,00 Arribada a Prats de Molló (al lloc de la foto de l’Amadeo Gracia de nen, la seva germana Alicia i el seu pare) (2)
· Intervenció dels alumnes per grups
A un local del poble
· Intervenció de la Sra. Margarita Planell
13,30 Dinar (cadascú se’l porta de casa)
15,30 Sortida
16,00 St. Llorenç de Cerdans,
Casa del Patrimoni i de la Memòria (3)
· Intervenció dels alumnes per grups
· Visita amb el Sr. Joan Iglesias
17,45 Sortida
18,00 Entrada d’Arles, monument de la Retirada (4)
· Intervenció dels alumnes per grups
· Intervenció del Sr. Ernest Palau
· Visita al Centre social, projecció d’un diaporama
i intervenció de tres persones que van viure els fets
i intervenció de tres persones que van viure els fets
19,00 Ens instal·lem a l’alberg. Temps lliure, sopar (cadascú
se’l porta de casa). Dormir
se’l porta de casa). Dormir
DiMARTS 14 DE DESEMBRE
8,00 Esmorzar
9,30 Antiga Maternitat d’Elna (5)
· Intervenció dels alumnes per grups
· Visita i intervenció del Sr. Ricard Nieto
11,00 Platja d’Argelers, antic camp de concentració (6)
· Intervenció dels alumnes per grups
· Intervenció de la Sra. Rosy Godet (vicepresidenta
de FFREEE – Fils et Filles de Républicains Espagnols
et Enfants de l’Exode)
de FFREEE – Fils et Filles de Républicains Espagnols
et Enfants de l’Exode)
12,00 Cotlliure (7)
Cementiri, tomba d’Antonio Machado
· Intervenció dels alumnes, lectura col·lectiva
· Intervenció del Sr. Sergi Barba (president
de FFREEE)
de FFREEE)
Fonda on Machado va morir
· Intervenció dels alumnes
· Intervenció del Sr. Sergi Barba
13,30 Sortida
14,00 Arribada a La Jonquera. Dinar
15,00 La Jonquera, Museu Memorial de l’Exili (8)
· Visita amb guies
16,30 Sortida
18,30 Arribada prevista a Mataró
LA RUTA DE L'EXILI: APROXIMACIONS A LA IDEA D'EXILI
´ La representació de l'exili : Aproximacions
“ És una tasca important honrar la memòria dels éssers anònims i la de les persones il·lustres . La construcció històrica està dirigida a la memòria d'aquells que no tenen nom”
Walter Benjamin.
1. Què representa l'exili ?
“ És una tasca important honrar la memòria dels éssers anònims i la de les persones il·lustres . La construcció històrica està dirigida a la memòria d'aquells que no tenen nom”
Walter Benjamin.
1. Què representa l'exili ?
Etimològicament significa la pena que consisteix a fer sortir algú de la seva pàtria amb prohibició d'entrar-hi. És doncs una obligació de viure fora d'un lloc, lluny de la terra on has nascut.
En aquest sentit l'exiliat és un condemnat , un fugitiu a la força, un desesperançat perquè possiblement no espera mai el retorn del lloc on ha fugit. Precisament quan hi ha una fugida en massa aleshores parlem d'èxode. L'exode representa per un poble la seva esclavitud i la impossibilitat de viure i habitar la seva terra i el seu país.
2.Per què es produeix aquesta obligació contra la voluntat d'un poble i de la gent ?
Juan Luis Panero , poeta nascut a Madrid l'any 1942 va escriure :
“A veces regresas en una pesadilla,
tan absurda como fue nuestra historia,
y al despertar no dejas sino
rencor y descontento, miedo
petrificado en la memoria.
Ni aún ahora, tantos años después,
es posible el pacto entre nosotros,
ni aún ahora, la piedad y el olvido.”
Si analitzem el poema veiem que en les seves paraules s'expressa el desconsol, el desconcert, la desesperació i l'absurditat del que representa la mort, la guerra i l'exili. En tot exili doncs apareix aquesta idea insistent de retornar contra la voluntat del país que ja no sembla ser el teu i que altres s'han apropiat. Marxar de casa a corre cuita amb únicament el que portes posat. Per això l'exili sempre no vol oblidar l'origen però sempre se li presenta com si fos un autèntic malson. Les imatges poderoses complices de la nostra memòria congelen com diu el poeta tot allò que hem viscut, vist, escoltat, estimat. Els anys no semblen ser cap remei per qui ha perdut absolutament tot. És possible el pacte entre vencedors i vencuts? És possible el pacte entre víctimes i botxins ? És possible el pacte entre qui ens treu de casa de matinada sense cap explicació i ens llença fora del nostre país ? Per això el poeta parla d'aquesta impossibilitat d'oblidar i de tenir pietat contra aquells que han malmés la nostra història i la nostra memòria col·lectiva.
Així doncs l'obligació neix de l'ús de la força , de voler anar contra la voluntat democràtica del poble i de la seva gent. Neix doncs d'aquest marxar per la por de ser mort : afusellat, assessinat, torturat. L'exili doncs és podrueix com a conseqüència d'uns fets que obliguen que evidentement són motiu suficient per fugir a corre cuita i ràpidament. En el cas de la Guerra civil espanyola l'exili és el final de la guerra entre els anomenats “seguidors de Franco” que són tropes insurrectes i rebels i les autoritats republicanes que han perdut el poder i totes les forçes militars i civils. La Guerra representa l'horror, la barbàrie d'un poble que s'autoelimina entre ell mateix , entre la seva gent per participar d'un bandol o altre. A finals del 1939 Catalunya després de la batalla de l'Ebre cau finalment en mans dels insurrectes seguidors de Franco. El seu poble que ha lluitat fins al final es veu obligat a marxar per la frontera.
Hi ha vàries sortides que després de la caiguda de Barcelona el 26 de Gener de 1939 fan precipitar els fets i aboquen el poble a fugir dels opresors. En aquest sentit podem parlar d'opresors i oprimits.Les condicions de vida han convertit la situació en insostenible, els aliments més bàsics de primera necessitat condueixen a una situació desesperada. El govern de Negrin es refugia a França. Intenten la capitulació i pactar una derrota honorable des de Madrid i el govern provisional per part del coronel Casado que busca una coalició entre els comunistes i els anarquistes de la república. Franco no voldrà negociar. El 28 de març les tropes franquistes entren a Madrid. La dictadura s'imposa sense condicions. La Espanya franquista no vol sentir parlar de cap reconciliació.
L'exili de més de 500.000 persones i que representa la fi de la llibertat de masses de població però també de les elits intel·lectuals i culturals del pais.Escriptors, artistesi músics abandonen Espanya i segurament mai més tornaran. Pau Casals, Pablo Picasso entre molts altres representen aquest exili polític sense cap voluntat d'amnistia. Un exili dolorós perquè en un primer moment les autoritats franceses només amonteguen en camps de refugiats la gent en condicions molt difícils. El fred, la fam poc a poc s'apoderen entre la gent que mal viu i és rebutjada per una França en molts casos col·laboracionista del règim feixista alemany. Països com Estats Units i la URSS només aceptaran una part molt límitada de persones dins les seves fronteres potser els únics països més generosos seran Mèxic i altres d'Amèrica Llatina.
L'exili només acaba provocant desconcert entre faccions oposades que s'autoacusen de responsables de la derrota.
3.Quina resposta es pot donar a un exiliat després de perdre absolutament tot i veure's obligat a fugir del seu país ?
Cal dir que l'exili representa per aquests homes i dones que abandonen la seva llar la pèrdua de tot. La necessitat de recuperar la seva identitat com a persones , com a ciutadans i ciutadanes passejarà al llarg de tota la seva trajectòria vital des del precís moment que han de fugir per la força. La derrota de la guerra és en aquest sentit més que una derrota bèl·lica , també ho és moral i ètica. La despersonalització de les víctimes que amontegades resten a la intempèrie de camps com Argelers no es pot passar per alt. L'episodi de molts soldats que moren pel camí fronterer, abandonant propietats, éssers estimats pel camí a França ens ha de fer reflexionar. No va resultar fàcil sobreviure dins aquesta hostilitat que abocava a la gent a sentir-se menyspreuada i rebutjada per el país veí i per una comunitat internacional que no va saber entendre el conflicte espanyol com una guerra entre la llibertat i la dictadura feixista.
Avui quasi 70 anys després encara parlem de “restituir la memòria democràtica” com una matèria pendent entre administracions polítiques i ciutadanes dins el nostre país. Com podem dignificar totes aquelles persones en molts casos familiars propers i coneguts que van lluitar per la democràcia i la llibertat ? El Memorial Democràtic [MUME] és la primera institució pública de l'Estat que està dedicada a la recuperació de la memòria històrica. Actualment encara resten restes de persones sense identificar assessinades pel règim franquista. La ruta de l'exili doncs representa aquest camí que va de la foscor d'un país on s'imposarà el feixisme amb la violència gratuïta, la prohibició de la llibertat d'expressió, de la cultura, de la llengua fins a la llibertat i la llum. Llibertat i llum que dins els camps de refugiats francesos o del Nord d'Àfrica no representaran l'alliberament esperat sinó més bé una nova foscor permanent. Les rutes de l'exili representen doncs per nosaltres la voluntat de recuperar la nostra història i fer un homenatge a les víctimes, als testimonis encara vius, a la gent que va lluitar aleshores per el valor de la vida humana. La ruta de l'exili representa una ruta de la memòria .
4.Què significa tornar a fer la ruta de l'exili ?
Els llocs que visitarem va del pas fronterer pel Coll d'Ares deixant enrera tot fins el camp de refugiat d'Argelers i la Maternitat d'Elna que representa l'altruïsme per una causa amb les mares que infantaven nadons sense gaires condicions fins al tram final que vindrà simbolitzat per Colliure i la poesia d'Antonio Machado i el MUME a la Jonquera. Altres llocs fronterers com La Vajol, Agullana, Darnius, Portbou,Molló, Puigcerdà.
Actualment encara l'exili representa un fet universal de molts pobles: els kurds, els palestins, i altres pobles que encara es troben sense possibilitat de retornar a la seva terra i al seu país.
BIBLIOGRAFIA I WEBGRAFIA DE REFERÈNCIA
http://sentimentsaflordepell.blogspot.com/.
LA RUTA DE L'EXILI : ELS FETS DE PRATS DE MOTLLÓ
Els Fets de Prats de Motlló per Fransesc Macià.
S’explica el 150 aniversari dels fets de Prats de Motllò i la voluntat de proclamar la República catalana.L’IPECC és l’institut de projecció exterior de la cultura catalana que vol aprofitar per reivindicar l’esforç que va realitzar Fransesc Macià per organitzar aquesta entrada des de França (Catalunya Nord) fins Olot ( Catalunya ).
Visita virtual a la vila de Prats de Motllò fent especial esment de les plaçes de les armes i dels principals llocs de la preparació per la revolta.
Lloc on trobem informació sobre els principals fets i protagonistes de la revolta succeïda el 30 d’octubre de 1926 sota les ordres de F.Macià i avortada com a conseqüència de l’espia italià de Mussolini R. Garibaldi que va avisar a les autoritats espanyoles del pla. El pla consistia en passar per la frontera les tropes de voluntaris armats i entrenats per conquerir fins Olot i instaurar la República Catalana independent. Surten referències a grups com Bandera Negra que era una germandat secreta armada de l’Estat Català.
informació sobre l’associació política ESTAT CATALÂ que promou la independència de Catalunya des de la seva formació amb Fransesc Macià al capdavant. La bandera simbolitzada per la creu de Sant Jordi representa l’orgull de la nació catalana i la voluntat del poble de seguir fidel a la proclamació de Macià des del balcó de la Generalitat de Catalunya era el 14 d’abril de 1931. .
video penjat amb la creació de l’estat català.La proclamació al 1931de la República catalana per Macià.
informació sobre els fets de Prats de Motlló. S’explica les principals parts del conflicto armat i l’avituallament dels escamots i dels contingents amb la preparació prèvia de les tropes voluntàries.
s’explica com s’organitzà aquest ESTAT CATALÂ amb aparença d’associació excursionista a París per recaptar fons i contribuir a la causa per la independencia de Catalunya. Posteriorment seran empresonats i jutjats.
geografia de l’indret amb les muntanyes com Costabona i el Vallespir al Ripollés.
blog sobre la vila de Prats de Motllo-la presta. Conté informació de tipus annecdòtic i geogràfic, així com turístic.
Blog sobre els fets que a títol personal explica el protagonisme de Macià durant els fets principals de la revolta. Cal dir que juntament amb Sant Llorenç de Cerdans i Coll d’Ares representa la voluntat d’entrar a Catalunya per salvar el país de la dictadura militar del General Primo de Rivera.
En aquest article de l’UNED la professora Susana Sueiro planteja l’anomenat “complot catalanista “ de Prats de Motlló per Macià i els anomenats “insurrectes”. En el judici de Macià a Paris el 1926 es va posar de manifest la voluntat de Catalunya de ser una nació amb una política indepent. La professora planteja en l’article la relació de Garibaldi amb les tropes voluntàries de Macià .
biografia sobre el perfil del polític català.
PPT sobre els fets de Prats de Motllò i la dictadura de Primo de Rivera. Esquemàtic i didàctic presenta els fets com a causa de l’anticatalanisme de la dictadura.
exposició itinerant sobre la personalitat de Fransesc Macià.
origens de la idea de nació catalana a finals del segle XIX fins els Fets de Prats de Motllò.
LA RUTA DE L'EXILI : CAMINANT DE LA FOSCOR A LA LLUM
Mapa amb informacions breus sobre punts de la nostra ruta de l’exili, entre d’altres:
Fotos del pas de la frontera, buscant “Manuel Moros” al Google imatges
Conté moltes fotos del pas de la frontera, algunes amb neu ben impactants:
Emotiva entrada en un bloc sobre la visita al coll d’Ares (queda força avall: 21 d’abril del 2009). Conté fotos antigues i modernes:
Sobre la història d’Amadeo Gracia (per Prats de Molló):
Igual, molt interessant, amb molts detalls de la seva vida i amb algun “descobriment” discutible (per Prats de Molló):
Sobre la maternitat d’Elna:
Diverses imatges de camps de concentració de la zona, sobretot el d’Argelers: